UNITAT 7- LA DOMINACIÓ EUROPEA DEL MÓN: CAUSES I VIES DE COLONITZACIÓ

En el darrer terç del segle XIX, el desenvolupament del capitalisme en el context de la segona revolució industrial va originar un gran creixement econòmic i demogràfic en la major part dels estats europeus, i també als Estats Units i el Japó.

Per diverses causes, les potències industrials van iniciar una cursa frenètica per a conquerir territoris, que palesava tant les limitacions del seu propi desenvolupament econòmic, com les ambicions de poder i les rivalitats internacionals per aconseguir l'hegemonia mundial. Entre 1870 i 1914, van protagonitzar l'era de l'imperialisme, període caracteritzat per l'explotació sistemàtica de territoris dominats políticament i econòmicament.

L'imperialisme va significar el repartiment d'Àfrica i de bona part d'Àsia i Oceania entre les grans potències europees, encapçalades per la Gran Bretanya i França, encara que també van intervenir-hi els Estats Units i el Japó.

L'expansió colonial va originar profundes transformacions en les societats indígenes i tensions i conflictes internacionals entre les potències imperialistes.

El resultat de tot plegat fou l'esclat de la Primera Guerra Mundial. Per als pobles colonitzats, l'època sota domini estranger va sentar les bases del subdesenvolupament en què es van trobar, i es troben encara, amb la descolonització. És per això que l'imperialisme és un fenomen clau per a entendre el món actual.

És important entendre quins condicionants, canvis i realitats del moment van empènyer les grans potències (Gran Bretanya i França) a iniciar aquesta cursa:

1- FACTORS ECONÒMICS

· NECESSITAT DE PRIMERES MATÈRIES I DE NOUS MERCATS PER A L'EXPORTACIÓ.

· FACILITAT PEL MOVIMENT DE PERSONES I MERCADERIES GRÀCIES AL GRAN DESENVOLUPAMENT DELS MITJANS DE COMUNICACIÓ I TRANSPORT.


2- FACTORS POLÍTICS

· LLUITA PER L'HEGEMONIA ENTRE LES NOVES POTÈNCIES: NACIONALISME EXPANSIU I COMPETITIU

· PRESTIGI NACIONAL DAVANT DE CERTES DERROTES (FRANÇA VS ALEMANYA) COM A REAFIRMACIÓ DELS NOUS PAÏSOS RECENTMENT UNIFICATS (ALEMANYA I ITÀLIA)

· PER INTERESSOS ESTRATÈGICS: RUTES COMERCIALS, RUTES MILITARS, FRE A L'EXPANSIÓ DE POTÈNCIES RIVALS,...


3- FACTORS IDEOLÒGICS

· MISSIÓ EVANGELITZADORA

· SUPERIORITAT MORAL, HISTÒRICA I INTEL·LECTUAL DELS COLONITZADORS (darwinisme social).


Sovint, els empresaris interessats en fomentar la política expansionista, van argumentar els seus interessos amb una suposada necessitat "d'alleujament demogràfic", però aquest argument no és defensable, doncs a l'hora de la veritat tan sols alguns pocs territoris van rebre realment una quantitat important de població de la metròpoli, els grans moviments migratoris de finals del segle XIX anaven cap als nous països independents d'Amèrica o a Austràlia i Nova Zelanda en el cas dels presos anglesos. Però així defensava el seus interessos un dels grans empresaris britànics:






"Ahir vaig anar a l’East End de Londres [una de les barriades obreres de la ciutat industrial] i vaig assistir a una assemblea d’aturats. A la reunió hi vaig escoltar discursos exaltats que no feien sinó demanar pa, pa i pa. Tornant cap a casa vaig anar reflexionant sobre el que havia escoltat i em vaig convèncer més que mai de la importància de l’Imperialisme [...].La idea que tinc representa la solució del problema social, és a dir, per tal de salvar quaranta milions de britànics de la guerra social, nosaltres, els polítics colonials, hem de prendre possessió de nous territoris per col·locar-hi l’excés de població, per trobar-hi nous mercats on poder vendre els productes de les nostres fàbriques i de les nostres mines [...]. Si no voleu la guerra civil us heu de convertir en imperialistes."




Durant la 1ª meitat del S.XIX la majoria d'incursions colonialistes parteixen d'iniciatives privades sense participació de cap pla nacional o dels estats i utilitzen les següents vies:

1- Exploracions científiques de les societats geogràfiques que aporten al fenomen: 

Una via d'entrada 

Propaganda i justificació intel·lectual del colonialisme

Interès de tipus naturalista, geogràfic i antropològic (recerca de les fonts del Nil i exploració dels rius Congo i Níger, justificació de les teories evolucionistes,...)   

2 - Activitat missionera: anaven darrera de les exploracions científiques i aprofitaven per crear llocs estables des d'on van difondre algunes tècniques agrícoles i sanitàries, però també van aprofitar per occidentalitzar les comunitats autòctones. La seva influència sobre la població va ajudar posteriorment als governs a imposar-se militarment.

3- Iniciatives privades: anaven a la recerca del negoci, sovint intercanviaven territoris a preus simbòlics. Van ser l'avançada dels seus estats a qui exigien que enviessin l'exèrcit per protegir els seus interessos a les zones d'explotació.

Darrera d'aquestes primeres vies de colonització “pacífica” va arribar l'ocupació militar justificada per la defensa dels interessos dels seus ciutadans (científics, missioners o homes de negocis). Es van imposar per la força gràcies a la superioritat tècnica i militar i van fer canviar el model colonial cap a l'imperial.

Trobarem diferents models de dominació i explotació de les colònies:

· Colònies o protectorats: per a l'explotació econòmica del territori directament controlat per la metròpoli (extracció de recursos naturals sense compensació i amb l'ús de la ma d'obra esclavitzada). Ex: Sud-est asiàtic: extracció de cautxú, Àfrica: extracció de minerals, or i diamants.

· Colònia: aprofitant l'existència de governs autòctons, aquests passaven a dependre directament de la metròpoli posant per damunt un governador i institucions al territori que el controlaven. Es dóna sobretot a l’Àfrica negra.

· Protectorat: Els afers interns seguien en mans del govern autòcton però amb control de la metròpoli pel que fa els assumptes externs i l’exèrcit. França al Vietnam i Cambodja; Regne Unit a l'Índia i Birmània.

· Concessions: zones amb interès comercial com ara les zones costaneres des d'on es vehiculava l’intercanvi i el comerç. Les concessions les donava el govern autòcton a canvi de pactes però sovint amb un clar avantatge de la potència colonial. També concessions d'extracció de minerals o construcció d'infraestructures (ferrocarril) que tallava qualsevol via de desenvolupament. Ex: Hong-Kong, Shangai com a ports comercials (Xina), el ferrocarril de Manxúria (Xina).

· Colònies de poblament: on a més a més s'hi instal·lava una bona representació de ciutadans de la metròpoli i fins i tot podien arribar a substituir-la a base d'arrabassar-los les terres més fèrtils i l'accés als mitjans de vida. Hi ha dos clars exemples:

. Domini: Nova Zelanda o Canadà, que assoliren l'autogovern encara que mantenien una vinculació amb la metròpoli.

. Territoris metropolitans: els nous territoris entren a formar part del país i els seus representants tenen presencia al govern de la metròpoli. Un clar exemple era Algèria respecte de França.

https://docs.google.com/a/fedac.cat/presentation/d/1_bTjT4-N6z0uENuUl45G6b8f8Z9VY8QPxqqt5RHCagw/edit?usp=sharing