UNITAT 7-CONSEQÜÈNCIES I OPOSICIÓ AL COLONIALISME

UNITAT 7- LA FORMACIÓ DELS IMPERIS

Com si fos un gran tauler de joc, Àfrica i Àsia van ser ocupades per les potències europees que van traslladar les seves disputes i demostracions de supremacia d'Europa a les colònies.

Mapa colonial 1900

Pel que fa el continent africà, partien d'una dèbil ocupació que es limitava a enclavaments comercials (factories) a la costa occidental d'on sortien els esclaus, algunes colònies de poblament franceses i espanyoles a la costa mediterrània i la colònia britànica del Cap (fundada inicialment pels bòers o colons holandesos).

Què va disparar la tensió entre les potències colonials a la zona?

1. L'obertura del canal de Suez i la posterior ocupació britànica d'Egipte. Aquesta magna obra de l'enginyeria civil era molt cobdiciada perquè estalviava 4.000 milles marines de navegació entre Europa i la Índia. 
2. El desplaçament conseqüent de l'expansió francesa cap al Magrib i l'Àfrica subsahariana un cop tallada la via cap a orient. 
3. Les ambicions d'Alemanya que arriba tard (després de la unificació) però no es conforma amb poc i que té al capdavant un canceller famós per les seves dots diplomàtiques, Bismarck. 

La gran obra de Bismarck va ser promoure la Conferència de Berlín (1885), sota la premissa d'evitar conflictes territorials d'aquestes negociacions i surten unes noves regles del joc, a saber:

• Lliure navegació pels rius Congo i Níger. 
• Lliure comerç a l'Àfrica central. 
• Creació d'un Estat lliure del Congo com a possessió personal del rei Leopold II de Bèlgica. 
• Establiment de l'ocupació efectiva i no de l'exploració com a premissa per ser sobirà d'un territori. 

Aquestes normes no eren una manera de calmar les ambicions, ben al contrari els comensals es van tirar sobre el pastís de forma immediata, iniciant una cursa contra-rellotge per aconseguir el seu propi imperi. Calia que anessin de costa a costa, el que anomenem imperis continus (França d'oest a est i Gran Bretanya de nord a sud), però Alemanya ja no hi era a temps, i es va conformar en situar-se al mig per evitar que els altres dos assolissin el seu objectiu.

Aquí teniu un extracte dels principals articles de l'acord pres a la Conferència de Berlín:

En nombre de Dios todopoderoso.

Su majestad el Rey de España; S.M. el Emperador de Alemania, Rey de Prusia; S.M. el Emperador de Austria, Rey de Bohemia, etc. (...)

Deseando establecer en un espíritu de entendimiento mutuo, las condiciones más favorables al desarrollo del comercio y de la civilización en determinadas regiones de África, y asegurar a todos los pueblos las ventajas de la libre navegación por los principales ríos africanos que desembocan en el océano Atlántico; deseosos, por otra parte, de prevenir los malentendidos y las disputas que pudieran suscitar en el futuro las nuevas tomas de posesión efectuadas en las costas de África y preocupados, al mismo tiempo por los medios de aumentar el bienestar moral y material de las poblaciones indígenas, han resuelto (...):

1º Declaración relativa a la libertad de comercio en la cuenca del Congo, sus desembocaduras y países circunvecinos, con disposiciones relativas a la protección de los indígenas, de los misioneros y de los viajeros, y a la libertad religiosa. 

2º Declaración referente a la trata de esclavos y las operaciones que por tierra o por mar proporcionan esclavos para la trata. 

3º Declaración relativa a la neutralidad de los territorios comprendidos en la cuenca convencional del Congo. 

4º Acta de navegación del Congo. 

5º Acta de navegación del Níger. 

6º Declaración que establece en las relaciones internacionales reglas uniformes respecto a las ocupaciones que en adelante puedan verificarse en las costas del continente africano. 

Artículo 34. Toda potencia que en lo sucesivo tome posesión de un territorio situado en la costa del continente africano, pero fuera de sus posesiones actuales, o que no poseyendo ninguno hasta entonces, llegase a adquirirlo, así como toda potencia que se haga cargo en aquélla de un protectorado, acompañará el Acta respectiva de una notificación dirigida a las restantes potencias firmantes de la presente Acta, con objeto de ponerlas en condiciones de hace valer sus reclamaciones, si hubiese lugar a ellas.

Artículo 35. Las potencias firmantes de la presente Acta reconocen la obligación de asegurar, en los territorios ocupados por ellas en la costa del continente africano, la existencia de una autoridad suficiente para hacer respetar los derechos adquiridos y, llegado el caso, la libertad de comercio y de tránsito en las condiciones en que fuese estipulada.”

Conferencia de Berlín. Acta General. Febrero de 1885.

Observeu el mapa:

L'Àfrica colonial abans de l'esclat de la Gran Guerra 

Activitat 1: Traceu una línia que uneixi els territoris francesos i una altra que faci el mateix amb els britànics, qui hi ha enmig? Partint d'aquesta reflexió, feu el comentari del mapa.

UN ALTRE CAS: ÀSIA

L'organització política dels països d’Àsia com a estats va ajudar a que es poguessin enfrontar millor contra la dominació i alguns van passar a ser fins i tot potències colonitzadores (Japó). Les relacions comercials i el coneixement entre Europa i Àsia venia d’antic i ja existien petites colònies comercials i concessions. Però amb l’obertura del Canal de Suez l’arribada es va facilitar i per això també es va intensificar l’activitat colonitzadora a Àsia.

Gran Bretanya tenia una forta activitat comercial amb l'Índia, considerada la joia de la corona, mitjançant la Companyia de les Índies Occidentals i per tal de protegir-la es va aventurar a conquerir els territoris del voltant (Birmània, Afganistan, Tibet, Singapur,…) en aquesta zona ja entrava en competència amb França que des de la Contxintxina va entrar pel Mekong al sud de la Xina, Annam i Tonquin (actual Vietnam) + Laos = Unió Indoxinesa.

Les altres potències que entraven a Àsia van ser Espanya vs. EEUU per les Filipines, i Japó i Rússia pel control de la Xina, sobretot la regió de la Manxúria.

Mapa colonial Àsia 

L'explotació comercial de la Xina.

L’Imperi xinès sempre havia estat molt tossut a tractar de forma oberta amb les potències occidentals i sols concedia tractats puntuals d’explotació i comerç, tot i que la seva població els trobava abusius. A més els productes europeus no entraven dins els circuit comercial xinès pel seu elevat preu, però la Gran Bretanya va trobar un forat amb el tràfic d’opi, veiem com anava:

Después de bregar arduamente por abrir el mercado chino, las principales importaciones chinas para el consumo masivo resultaron ser una droga -el opio- y un combustible, el queroseno. El opio, tras ser elaborado [en la India], se vendía en subasta pública bajo el patrocinio oficial británico en la India y era posteriormente transportado a China por comerciantes privados británicos e indios autorizados por la Compañía de las Indias Orientales, que aún gobernaba la India. Las ventas de opio en Cantón pagaban los envíos de té (chino) a Londres en un próspero comercio triangular entre India, China y Gran Bretaña.

John K. Fairbank. China, una nueva historia. 1996

Però aquest ric comerç va deixar un rastre de víctimes entre el poble xinès, i el govern va decidir acabar amb aquesta situació, l'enviat del mandarinat a negociar amb la Gran Bretanya va ser Lin Ze-Xu, que es dirigia a la reina Victòria en aquests termes:

Pero existe una categoría de extranjeros malhechores que fabrican opio y lo traen a nuestro país para venderlo, incitando a los necios a destruirse a sí mismos, simplemente con el fin de sacar provecho. Anteriormente, el número de fumadores de opio era reducido; pero ahora el vicio se ha extendido por todas partes y el veneno va penetrando cada vez más profundamente (...) Por este motivo, hemos decidido castigar con penas muy severas a los mercaderes y a los fumadores de opio, con el fin de poner término definitivamente a la propagación de este vicio. Parece ser que esta mercancía envenenada es fabricada por algunas personas diabólicas en lugares sometidos a vuestra ley (...) He oído decir que en vuestro país está prohibido fumar opio. Ello significa que no ignoráis hasta qué punto resulta nocivo. Pero en lugar de prohibir el consumo del opio, valdría más que prohibieseis su venta o, mejor aún, su producción (...) Todo opio que se descubre en China se echa en aceite hirviendo y se destruye. En lo sucesivo, todo barco extranjero que llegue con opio a bordo será incendiado (...)Entonces, no solo no obtendréis ningún beneficio de nosotros, sino que os arruinaréis en el negocio. (...) No digáis luego que no se os avisó a tiempo.

Lin Ze-xu. Carta a la reina Victoria. 1839

El tratado de Nanking concedía satisfacción casi completa a las exigencias de Gran Bretaña. El comercio inglés no se vería ya limitado al puerto de Cantón; otros cuatro, en China central y del sur, se abrirían en lo sucesivo a su comercio (...). En dichos puertos abiertos los ingleses podrían establecer su residencia y dependerían, en materia criminal, de sus propios tribunales consulares y tendrían derecho a establecer relaciones comerciales directas con la población china. Los derechos aduaneros se limitarán (...) Por tanto, China perdía su autonomía aduanera (...). Finalmente, la isla de Hong Kong,inmediata a Cantón, se convertía en colonia inglesa; plaza comercial ciertamente, pero también base naval que permitiría asegurar la protección de los intereses ingleses.

P. Renouvin. Historia de las relaciones internacionales. 1955

Després de la signatura d’aquest acord, el de Nanking, que posava fi a les anomenades Guerres de l’Opi, els tractats desiguals i abusius van proliferar i les potències europees i Japó es van repartir les zones d’influència xineses per fer-ne una explotació econòmica (ports oberts com Hong Kong, Shangai i Canton entre ells), la construcció de ferrocarrils i les aliances amb cacics locals van desintegrar el poder imperial. Però l’orgull nacionalista xinès, molt predominant, va fer que es donessin diversos aixecaments nacionalistes, la més important és la guerra dels bòxers al 1900.

UNITAT 7- LA DOMINACIÓ EUROPEA DEL MÓN: CAUSES I VIES DE COLONITZACIÓ

En el darrer terç del segle XIX, el desenvolupament del capitalisme en el context de la segona revolució industrial va originar un gran creixement econòmic i demogràfic en la major part dels estats europeus, i també als Estats Units i el Japó.

Per diverses causes, les potències industrials van iniciar una cursa frenètica per a conquerir territoris, que palesava tant les limitacions del seu propi desenvolupament econòmic, com les ambicions de poder i les rivalitats internacionals per aconseguir l'hegemonia mundial. Entre 1870 i 1914, van protagonitzar l'era de l'imperialisme, període caracteritzat per l'explotació sistemàtica de territoris dominats políticament i econòmicament.

L'imperialisme va significar el repartiment d'Àfrica i de bona part d'Àsia i Oceania entre les grans potències europees, encapçalades per la Gran Bretanya i França, encara que també van intervenir-hi els Estats Units i el Japó.

L'expansió colonial va originar profundes transformacions en les societats indígenes i tensions i conflictes internacionals entre les potències imperialistes.

El resultat de tot plegat fou l'esclat de la Primera Guerra Mundial. Per als pobles colonitzats, l'època sota domini estranger va sentar les bases del subdesenvolupament en què es van trobar, i es troben encara, amb la descolonització. És per això que l'imperialisme és un fenomen clau per a entendre el món actual.

És important entendre quins condicionants, canvis i realitats del moment van empènyer les grans potències (Gran Bretanya i França) a iniciar aquesta cursa:

1- FACTORS ECONÒMICS

· NECESSITAT DE PRIMERES MATÈRIES I DE NOUS MERCATS PER A L'EXPORTACIÓ.

· FACILITAT PEL MOVIMENT DE PERSONES I MERCADERIES GRÀCIES AL GRAN DESENVOLUPAMENT DELS MITJANS DE COMUNICACIÓ I TRANSPORT.


2- FACTORS POLÍTICS

· LLUITA PER L'HEGEMONIA ENTRE LES NOVES POTÈNCIES: NACIONALISME EXPANSIU I COMPETITIU

· PRESTIGI NACIONAL DAVANT DE CERTES DERROTES (FRANÇA VS ALEMANYA) COM A REAFIRMACIÓ DELS NOUS PAÏSOS RECENTMENT UNIFICATS (ALEMANYA I ITÀLIA)

· PER INTERESSOS ESTRATÈGICS: RUTES COMERCIALS, RUTES MILITARS, FRE A L'EXPANSIÓ DE POTÈNCIES RIVALS,...


3- FACTORS IDEOLÒGICS

· MISSIÓ EVANGELITZADORA

· SUPERIORITAT MORAL, HISTÒRICA I INTEL·LECTUAL DELS COLONITZADORS (darwinisme social).


Sovint, els empresaris interessats en fomentar la política expansionista, van argumentar els seus interessos amb una suposada necessitat "d'alleujament demogràfic", però aquest argument no és defensable, doncs a l'hora de la veritat tan sols alguns pocs territoris van rebre realment una quantitat important de població de la metròpoli, els grans moviments migratoris de finals del segle XIX anaven cap als nous països independents d'Amèrica o a Austràlia i Nova Zelanda en el cas dels presos anglesos. Però així defensava el seus interessos un dels grans empresaris britànics:






"Ahir vaig anar a l’East End de Londres [una de les barriades obreres de la ciutat industrial] i vaig assistir a una assemblea d’aturats. A la reunió hi vaig escoltar discursos exaltats que no feien sinó demanar pa, pa i pa. Tornant cap a casa vaig anar reflexionant sobre el que havia escoltat i em vaig convèncer més que mai de la importància de l’Imperialisme [...].La idea que tinc representa la solució del problema social, és a dir, per tal de salvar quaranta milions de britànics de la guerra social, nosaltres, els polítics colonials, hem de prendre possessió de nous territoris per col·locar-hi l’excés de població, per trobar-hi nous mercats on poder vendre els productes de les nostres fàbriques i de les nostres mines [...]. Si no voleu la guerra civil us heu de convertir en imperialistes."




Durant la 1ª meitat del S.XIX la majoria d'incursions colonialistes parteixen d'iniciatives privades sense participació de cap pla nacional o dels estats i utilitzen les següents vies:

1- Exploracions científiques de les societats geogràfiques que aporten al fenomen: 

Una via d'entrada 

Propaganda i justificació intel·lectual del colonialisme

Interès de tipus naturalista, geogràfic i antropològic (recerca de les fonts del Nil i exploració dels rius Congo i Níger, justificació de les teories evolucionistes,...)   

2 - Activitat missionera: anaven darrera de les exploracions científiques i aprofitaven per crear llocs estables des d'on van difondre algunes tècniques agrícoles i sanitàries, però també van aprofitar per occidentalitzar les comunitats autòctones. La seva influència sobre la població va ajudar posteriorment als governs a imposar-se militarment.

3- Iniciatives privades: anaven a la recerca del negoci, sovint intercanviaven territoris a preus simbòlics. Van ser l'avançada dels seus estats a qui exigien que enviessin l'exèrcit per protegir els seus interessos a les zones d'explotació.

Darrera d'aquestes primeres vies de colonització “pacífica” va arribar l'ocupació militar justificada per la defensa dels interessos dels seus ciutadans (científics, missioners o homes de negocis). Es van imposar per la força gràcies a la superioritat tècnica i militar i van fer canviar el model colonial cap a l'imperial.

Trobarem diferents models de dominació i explotació de les colònies:

· Colònies o protectorats: per a l'explotació econòmica del territori directament controlat per la metròpoli (extracció de recursos naturals sense compensació i amb l'ús de la ma d'obra esclavitzada). Ex: Sud-est asiàtic: extracció de cautxú, Àfrica: extracció de minerals, or i diamants.

· Colònia: aprofitant l'existència de governs autòctons, aquests passaven a dependre directament de la metròpoli posant per damunt un governador i institucions al territori que el controlaven. Es dóna sobretot a l’Àfrica negra.

· Protectorat: Els afers interns seguien en mans del govern autòcton però amb control de la metròpoli pel que fa els assumptes externs i l’exèrcit. França al Vietnam i Cambodja; Regne Unit a l'Índia i Birmània.

· Concessions: zones amb interès comercial com ara les zones costaneres des d'on es vehiculava l’intercanvi i el comerç. Les concessions les donava el govern autòcton a canvi de pactes però sovint amb un clar avantatge de la potència colonial. També concessions d'extracció de minerals o construcció d'infraestructures (ferrocarril) que tallava qualsevol via de desenvolupament. Ex: Hong-Kong, Shangai com a ports comercials (Xina), el ferrocarril de Manxúria (Xina).

· Colònies de poblament: on a més a més s'hi instal·lava una bona representació de ciutadans de la metròpoli i fins i tot podien arribar a substituir-la a base d'arrabassar-los les terres més fèrtils i l'accés als mitjans de vida. Hi ha dos clars exemples:

. Domini: Nova Zelanda o Canadà, que assoliren l'autogovern encara que mantenien una vinculació amb la metròpoli.

. Territoris metropolitans: els nous territoris entren a formar part del país i els seus representants tenen presencia al govern de la metròpoli. Un clar exemple era Algèria respecte de França.

https://docs.google.com/a/fedac.cat/presentation/d/1_bTjT4-N6z0uENuUl45G6b8f8Z9VY8QPxqqt5RHCagw/edit?usp=sharing

UNITAT 6- L'ORDRE EUROPEU DE FINALS DEL SEGLE XIX

Presentació de la unitat 6 en Prezi:



Un resum de l'estat de la política internacional entre finals del XIX i principis del XX, visualitzeu a partir del minut 14'.