UNITAT 4- LA REVOLUCIÓ FRANCESA

De l'Assemblea Nacional a l'imperi napoleònic en un esquema.

Textos per comentar:

Recorda les instruccions:

1. Identifiquem la idea principal i la subratllem.
2. Identifiquem les idees secundàries si les hi ha.
3. Fem un esquema dels temes que ens suggereix la idea principal i les secundàries.
4. Comencem a redactar: primer una introducció, quin tipus de text és i quina és la idea principal que se n'extreu; justifiquem perquè hem deduit que parla d'aquest tema; fem un resum de la teoria relacionada; esmentem les idees secundàries i desenvolupem la teoria; finalitzem amb unes conclusions. Recordeu ser objectius i no exposar el tema sense justificar-lo ni relacionar-lo amb el text. 
5. És recomenable esmentar algunes frases o extractes del text que recolzin el nostre raonament, però s'ha de fer entre cometes per deixar clar que citem, no copiem.
6. Revisem l'ortografia i l'estil (no repetir paraules, usar connectors per no fer frases massa curtes i inconnexes, tampoc fer-ne de massa llargues sense cap tipus de pausa, canviar de paràgraf quan canviem de tema, no utilitzar vocabulari oral, estem fent un exercici de tipus científic i no escrivint una carta a un amic,..)

Fluctuaciones económicas e Historia Social de l’historiador francès Camille-Ernest Labrousse

Què és el Tercer Estat? Abat de Siêyes (l'abat del poble)

Memorial de greuges de Valençay

Declaració dels drets de l'home i del ciutadà (1789)

Preàmbul i article I de la Declaració dels Drets de les dones i les ciutadanes. Marie Gouze (1791)

Decret sobre sospitosos 1793

“Tenemos que ser gobernados por los mejores: los mejores son los más instruidos y los más interesados en mantener las leyes. Ahora bien, con muy pocas excepciones, solo podemos encontrar hombres de estas características entre los propietarios, los cuales están arraigados en el país donde tienen la propiedad, defienden las leyes que la protegen y la tranquilidad que la conserva, y deben a esta propiedad la educación que les permite discutir con sabiduría y justicia.”

Discurso del diputado Boissy D’Anglas en la Convención. Febrero de 1795.

"Una de las ideas que más me ocuparon había sido la reunión, la concentración de los mismos pueblos geográficos que las revoluciones y la política han disuelto y dividido; de manera que contándose en Europa más de treinta millones de franceses, quince de españoles, quince de italianos y treinta de alemanes, hubiera querido hacer de cada uno de estos pueblos un solo cuerpo de nación (...); !Yo me juzgaba digno de tamaña gloria! (...) 

En tal estado de cosas podía haber más probabilidades de conseguir en todas partes la unidad de códigos, de principios, opiniones, sentimientos, ideas e intereses. Acaso entonces, con el apoyo de las luces universalmente extendidas, hubiera sido permitido soñar la gran familia europea (...).

Nadie podría negar que si, al entrar en España, Austria, en vez de declararme la guerra, me hubiese dejado cuatro meses de estancia en España, todo hubiese terminado allí y en tres o cuatro años se habría visto una paz profunda, una prosperidad brillante, y una nación compacta (...).

Como quiera que sea, esta reunión (la de Europa) se hará tarde o temprano (...) el impulso está ya dado, y no creo que después de mi caída y la aparición de mi sistema pueda haber en Europa otro gran equilibrio que la reunión y la confederación de los grandes pueblos."

Palabras de Napoleón el 11 de noviembre de 1816. J. Carpentier y F. Lebrun. Breve historia de Europa. Ed. Alianza.

"A pesar de todas las difamaciones, no tengo ningún miedo respecto a mi fama. He librado cincuenta batallas campales, la mayoría de las cuales he ganado. He estructurado y llevado a cabo un código de leyes que llevará mi nombre a la más lejana posteridad. Me levanté a mí mismo de la nada hasta ser el monarca más poderoso del mundo. Europa estuvo a mis pies. Siempre he sido de la opinión de que la soberanía reside en el pueblo. De hecho, el gobierno imperial fue una especie de república. Habiéndome llamado la nación a dirigirla, mi máxima fue: la profesión está abierta a los inteligentes, sin distinción de nacimiento o fortuna, y es por este sistema igualitario por el que la oligarquía me odia tanto."

Napoleón Bonaparte. Santa Elena, 3 de marzo de 1817.

UNITAT 4- VÍDEO REVOLUCIÓ FRANCESA

Vídeo sobre la Revolució Francesa de History Chanel

UNITAT 4- EL NOU ESTAT I LES CONSEQÜÈNCIES DE LA REVOLUCIÓ AMERICANA

Amb la independència de les tretze colònies i el final de la guerra (Tractat de Versalles), conclou un procés que tindrà importants conseqüències no només per aquests territoris.

1. Econòmiques: Un cop deslliurats de la política mercantilista que la Gran Bretanya els aplicava, els territoris alliberats poden expandir-se aplicant les teories del capitalisme liberal, ajudats també pel creixement territorial cap a l'oest. El seu potencial de creixement és incomparablement més gran que el de la vella Europa i, en un moment crucial com el que ens trobem, pot esdevenir la gran potència que encara és avui en dia. 
2. Socials: per primer cop la burgesia, part de l'estament no privilegiat, pot prendre les regnes del govern i es posa al capdavant, aplicant les mesures legals i polítiques que més l'afavoreixen.
3. Polítiques i ideològiques: és el primer cop que es redacta i aprova una Constitució escrita, els ideals il·lustrats s'apliquen en la construcció d'aquest nou país, i la divisió de poders de Montesquieu es materialitza; el Congrés assumeix el poder legislatiu, el Tribunal Suprem el judicial i el president del govern confederal, Washington en primera instància, l'executiu.
4. Internacionals: el conflicte ha implicat a diversos actors internacionals, i per això també els afecta més enllà de les fronteres dels nous Estats Units d'Amèrica.

• França ha invertit molts diners i efectius en la defensa de les colònies, just en un moment en què les seves arques estaven molt ressentides i el poble molt descontent, per això l'Antic Règim entra en profunda crisi molt ràpidament i en tan sols sis anys esclata la Revolució francesa.
• Per a Espanya representa l'annexió de grans territoris americans al sud del nou estat, però alhora aquests territoris es contagien ràpidament de l'esperit renovador i revolucionari de les colònies del nord i inicien el seu propi procés revolucionari. Fins i tot, alguns polítics protagonistes del procés nord-americà com ara Hamilton o Jays, es posaran al servei de l'emperador Maximilià encapçalant la independència de Mèxic.

Revisa els següents documents i localitza de quin aspecte estan parlant:

“Como las olas del océano, sobre los asentamientos del Oeste se abatieron tres oleadas diferentes.

Los primeros en llegar fueron los pioneros cuyas familias, para subsistir, dependían básicamente del crecimiento espontáneo de la vegetación y de los recursos e la caza, (...) sus esfuerzos se encaminaban sobre todo a conseguir una cosecha de maíz y un pequeño huerto. (...). Construían sus cabañas (...) y las ocupaban hasta que la vegetación comenzaba a desaparecer y la caza escaseaba (...).
     La siguiente oleada de inmigrantes compró tierras, añadió un campo a otro, desbrozó los caminos, construyó rústicos puentes, levantó casas con troncos de madera y ventanas de cristal y chimeneas de ladrillo o piedra, plantó ocasionalmente huertas, montó talleres y edificó escuelas, tribunales, etc, ofreciendo la imagen y las formas de una vida civilizada, sencilla y frual.
     Irrumpió la tercera oleada. Llegaron los capitalistas y los empresarios. (...). La pequeña aldea creció hasta convertirse en un pueblo o ciudad espaciosa; surgieron grandes edificios de ladrillo, dilatados campos, huertos, jardines, colegios e iglesias. (...).

Una oleada tras otra avanzaba hacia el oeste; el auténtico Eldorado estaba siempre más allá.”

Peck. Nueva guía del Oeste. 1837.

Aquí teniu un enllaç on trobareu el guió per fer un bon comentari de text històric.

http://evives3.files.wordpress.com/2013/07/com-fer-comentari-de-text-historic.pdf

UNITAT 4:LA REVOLUCIÓ AMERICANA

El context
En l'esdeveniment de la revolució americana hi conflueixen diferents causes que desencadenen els fets des de la revolta fins la proclamació de la independència:

• els interessos de les elits econòmiques dels estats de la costa est.
• la creixent pressió impositiva de la metròpoli sobre les colònies.
• la manca de representació de les colònies al Parlament anglès.
• la confluència d'una població fortament influenciada per les idees de la Il·lustració.
• la tradició parlamentària anglesa dels colons

Els fets:

• 1767- pujada sobtada d'impostos sobre les mercaderies que entren als ports americans i la conseqüent negativa a pagar-los per part de les colònies americanes.
• 1773- motí a Boston i bloqueig d'un carregament de te provinent de la Xina fruit del comerç triangular de la metròpoli.
• 1775- enviament de les tropes angleses per sufocar la revolta.

El 4 de juliol de 1776, després de diferents enfrontaments de les colònies d'Amèrica del nord amb Anglaterra, finalment les 13 colònies reunides a Filadèlfia promulguen la Declaració d'Independència en base als principis de la Il·lustració. La premiada sèrie John Adams en reprodueix l'esdeveniment, aquest és el moment:

Un cop reafirmada la proclamació s'inicia la guerra, del costat dels americans hi intervindran tant Espanya com França que ho veuen com una oportunitat per aturar el creixent domini de Gran Bretanya sobre les rutes marítimes, és l'hora d'aturar la potent armada britànica.

La fi de la guerra es signa amb el Tractat de Versalles (1783) on es reconeix internacionalment la independència de les colònies americanes. Signat el 3 de setembre de 1783, és l'acord que posà fi a la guerra de la Independència Nord-americana. Confirmà la pau anglo-­nord-americana del 29 de novembre de 1782 i l'anglo-hispano-francesa del 20 de gener de 1783. La Gran Bretanya reconegué la independència dels EUA i cedí a França diversos territoris. Espanya recuperà la Florida i Menorca, però fracassà en l'intent de recuperar Gibraltar. En conjunt, l'hegemonia britànica sofrí una reculada, bé que la seva habilitat diplomàtica aconseguí de reduir-ne l'abast. 

Un cop reconegut el nou estat i finalitzada la guerra entre  maig i setembre del 1787 els delegats dels estats de la Unió, llevat de Rhode Island, redactaren la constitució federal nord-americana coneguda com la Bill of Rights (1791). En la fundació de la nació, sovint hi va haver enfrontaments entre dos bàndols: els federalistes, encapçalats per Hamilton (secretari del tresor) i els republicans amb Thomas Jefferson al capdavant. En aquest context, el coronel Washington, representant de l'estat de Virgínia, va exercir de figura de consens donada la seva aurèola d'heroi de guerra.
Aquí teniu els mapes que il·lustren el creixement territorial de la nova nació, des de l'est cap a l'oest.

MAPA INDEPENDÈNCIA EEUU 1775-1781

http://www.historia.educa.aragon.es/Atlas/Contemporanea_XIX/USA_Independencia_1775_1781.htm

MAPA EEUU 1783-1803

http://www.historia.educa.aragon.es/Atlas/Contemporanea_XIX/USA_1783_1903.htm

MAPA CREIXEMENT CAP A L'OEST A PARTIR DE 1803

http://www.historia.educa.aragon.es/Atlas/Contemporanea_XIX/USA_expansion_W_desde_1803.htm

RESUM DEL TEMA
http://www.claseshistoria.com/revolucionesburguesas/revolucionusa.htm