UNITAT 1- QUÈ ÉS LA HISTÒRIA?

QUÈ ÉS LA HISTÒRIA?

El pare de la història: Heròdot

Heròdot va ser un historiador nascut cap a  l’any 490a.C a Halicarnà. La història, fins aleshores era un seguit de narracions més o menys fantàstiques, tenyides d’herois, déus i situacions èpiques, les coneixem pels poemes d’escriptors com Homer. Però Heròdot ja no vol fer una història fantasiosa i de tradició oral, així que la seva obra es conserva escrita i és el producte d’una vida més semblant a la d’un periodista actual que a la d’un historiador com l’entenem ara. Per això, un dels més grans periodistes contemporanis, Richard Kapuscinski ens explica que el primer cop que el van enviar de corresponsal a l’estranger, se’n va endur la Història d’Heròdot, ell viatjaria en l’espai, i amb Heròdot ho faria en el temps. Heròdot també va viatjar per tot el món conegut aleshores per tal d’entrevistar-se amb els homes de cada terra, de cada civilització i escoltar la seva versió dels esdeveniments, presents i passats, i així extreure la conclusió que a ell li semblava més coherent i lògica. Un mètode que no pretenia extreure teories generals però sí explicacions particulars sobre els grans esdeveniments que la mitologia havia convertit en històries fantàstiques, mites i poemes èpics.

Kapuscinski diu que per no ser provincià cal sortir de les fronteres del propi país i observar altres cultures, però igual d’important és sortir del present i viatjar al passat per no perdre la perspectiva, provincians en l’espai i provincians en el temps.

“La història és sempre allò que hom relata, exposa, creu i fa creure que ha passat”

I després….

Durant els segles posteriors, la història servia tan sols per explicar els fets més gloriosos i importants de cabdills, reis, pobles o estats, era només una manera de justificar el poder i l’statu quo i com a lluïment per escriptors i erudits, no hi havia investigació científica. Recordeu les cròniques dels grans reis de la Corona catalano-aragonesa.

Quan canvia….

Durant la Il·lustració, al segle XIX, comencen a florir noves disciplines científiques que volen ajudar a la investigació històrica, donar-li un caire més científic i racional: arqueologia, egiptologia, filologia,....

Però al mateix temps un altre corrent literari i artístic neix a l’Europa decimonònica, el Romanticisme, i també té els seus historiadors. La seva motivació principal és la justificació i glorificació de temps passats, sobretot parlen de l’Edat Mitjana i busquen les arrels de les grans mitologies europees, herois i llegendes antigues com Excalibur o Parsifal.

Arriba el Positivisme…

Aquesta és la primera escola historiogràfica científica que neix a finals del segle XIX de mans de la institucionalització dels plans d’estudi universitaris que donen a la història, un altre cop, el rang de ciència. De la seva mà es desenvolupen noves ciències socials que acompanyen la història: l’economia, la sociologia, l’antropologia. Busquen que la història sigui una ciència com les altres: objectiva, que reconstrueixi els fets tal i com van passar, per tant no interpreta, sols recopila dades. Els grans noms són A.Comte i L.von Ranke. Tot i que van caure en descrèdit per la manca de credibilitat que aquest objectiu fos assolible i desitjable, tota la seva obra de redacció de programes d’ensenyament i implantació en l’educació secundària i universitària oficial, es va perpetuar fins ben entrat el s.XX. Era una història molt polititzada perquè estava al servei de la nació/estat, sobretot a França.

Una visió totalment diferent, el materialisme històric i la lluita de classes com a motor de la història.

Amb la irrupció del marxisme al panorama polític, aquest necessita d’un argumentari històric i d’una nova manera de fer història, el materialisme històric. Marx i Engels reinterpreten la història en clau de relacions socials de producció, de la mateixa manera que ho havien fet amb la política i la sociologia, si els homes ens relacionem a raó de les nostres interaccions econòmiques i laborals, la història és la descripció de com ho ha fet la humanitat en diferents èpoques i llocs. L’home ha evolucionat en aquest terreny sempre a partir de les relacions entre un classe dominant i una dominada, les lluites entre aquestes classes han estat el que ha fet moure el motor de la història, unes i altres s’anaven substituint al poder i canviant les relacions per mitjà d’aquestes lluites.

Els Annales, una història total

Ni relació productiva i econòmica, ni suma inconnexa de dates i esdeveniments, una història total que integra totes les ciències socials, perquè la història de la humanitat és una suma d’elements polítics,, econòmics,, ideològics,... Lucien Febvre, Marc Bloch o F. Braudel busquen establir períodes de llarga durada que donin una perspectiva global més enllà dels esdeveniments polítics.

Els anys 60 i l’herència dels Annales

Ja no havia marxa enrere i la història bevia de la influència dels Annales, però a més se li van incorporar altres disciplines que anaven apareixent, la geografia històrica, la història de les mentalitats i de la cultura, la història econòmica, és la nova història.

I ara….

Tot i que F. Fukuyama va predir al 1989 la fi de la història basant-se en què el final de la confrontació ideològica de la guerra freda portava al triomf absolut de la democràcia capitalista i la seva implantació a tot el món, la realitat és que el procés històric no s’atura i seguim veient com el mapa del món segueix canviant al ritme de les confrontacions que segueixen esquitxant el globus terraqüi, altres relacions també han pres importància com ara la història d’homes i dones, l’estudi de les desigualtats, dels problemes mediambientals, de les ciutats, de la infància, de la família, etc… és la nova història, la formada per les micro-històries que tendeixen a acostar el focus al màxim a diferents realitats, en un mateix espai o en països distants, enfoquem situacions, cultures, gent anònima, processos, fins i tot sentiments,...

Però no tothom rema en la mateixa direcció, si tanquem massa l’objectiu perdem la perspectiva global, cal trobar el punt intermedi:

• Global però amb dimensió humana
• Objectiva però crítica amb les desigualtats i la injustícia
• Revisar el passat per millorar el present
• (afegeix tu el teu lema, que és per tu la història?)

LES FONTS HISTÒRIQUES

Són la matèria primera amb la què treballa l'historiador, d'allà on extreu les dades i construeix les seves hipòtesis, verificant-les o rebutjant-les.