divendres, 21 de setembre del 2018

UNITAT 2- L'ANTIC RÈGIM I LA IL·LUSTRACIÓ

Per endinsar-nos en l'estudi de la història contemporània és important que revisem els canvis que es van produir en el pas de l'Antic Règim i en la seva darrera etapa sota la nova perspectiva del pensament il·lustrat. Per això revisarem diferents fonts textuals, gràfiques, cartogràfiques i visuals que ens hi ajudaran.




  • ECONÒMICS
IMATGE 1


GRÀFIC 1



IMATGE 2


TEXT 1
Crec que ens posarem fàcilment d’acord en el principi que la diferència de la grandesa i el poder d’un Estat consisteix en l’abundància d’argent […]. No hi ha res més necessari en un Estat que el comerç; és el que el torna florent […]. Aquest regne posseeix gairebé tot en ell mateix, si se n’exceptuen unes poques coses; però no passa el mateix amb tots els Estats que l’envolten, i és absolutament necessari que hagin de recórrer a nosaltres. […]
                                                                            Colbert, J. B., ministre del rei Lluís XIV de França.


TEXT 2

“Cada individuo en particular pone todo su cuidado en buscar el medio más oportuno de emplear con mayor ventaja el capital de que puede disponer. Lo que desde luego se propone es su propio interés, no el de la sociedad en común; pero esos mismos esfuerzos hacia su propia ventaja le inclinan a preferir, sin premeditación suya, el empleo más útil a la sociedad como tal. (...)
Ninguno por lo general se propone primariamente promover el interés público, y acaso ni aún conoce cómo lo fomenta cuando no lo piensa fomentar. Cando prefiere la industria doméstica a la extranjera sólo medita su propia seguridad; y cuando dirige la primera de modo que su producto sea del mayor valor que pueda, sólo piensa en su ganancia propia; pero en éste y en otros muchos casos es conducido como por una mano invisible a promover un fin que nunca tuvo parte en su intención.”

                                                                                  
Adam Smith. La riqueza de las naciones. 1776

TEXT 3

“Todo hombre, con tal que no violar las leyes de la justicia, debe quedar perfectamente libre para abrazar el medio que mejor le parezca para buscar su modo de vivir, y sus intereses; y que puedan salir sus producciones a competir con las de cualquier otro individuo de la naturaleza humana (...).
Según el sistema de la libertad negociante, al soberano sólo quedan tres obligaciones principales a que atender: la primera, proteger a a la sociedad de la violencia e invasión de otras sociedades independientes; la segunda, el poner en lo posible a cubierto de la injusticia y opresión de un miembro de la república a otro que lo sea también de la misma (...); y la tercera, la de mantener y erigir ciertas obras y establecimientos públicos, a que nunca pueden alcanzar, ni acomodarse los intereses de los particulares, o de pocos individuos, sino los de toda la sociedad en común: por razón de que aunque sus utilidades recompensen con abundancia los gastos al cuerpo general de la nación, nunca recompensarían si los hiciese un particular.” 


                                                                               Adam Smith. La riqueza de las naciones. 1776.

  • DEMOGRÀFICS

GRÀFIC 1


GRÀFIC 2
















IMATGE 1

  • SOCIALS
TEXT 1

“El orden eclesiástico no compone sino un solo cuerpo. En cambio la sociedad está dividida en tres ordenes. Aparte del ya citado, la ley reconoce otras dos condiciones: el noble y el siervo, que no se rigen por la misma ley.
Los nobles son los guerreros, los protectores de las iglesias. Defienden a todo el pueblo, a los grandes lo mismo que a los pequeños y al mismo tiempo se protegen a ellos mismos. La otra clase es la de los siervos. Esta raza de desgraciados no posee nada sin sufrimiento. Provisiones y vestidos son suministrados a todos por ellos, pues los hombres libres no pueden valerse sin ellos. Así pues, la ciudad de Dios, que es tenida como una, en realidad es triple. Unos rezan, otros luchan y otros trabajan. Los tres ordenes viven juntos y no sufrirían una separación. Los servicios de cada uno de estos ordenes permiten los trabajos de los otros dos. Y cada uno a su vez presta apoyo a los demás. Mientras esta ley ha estado en vigor el mundo ha estado en paz”.
Del monjo Adalberón a la seva obra Carmen ad Robertum regem francorum, any 998

TEXT 2
“Entre las clases privilegiadas y las que ocupan los últimos lugares de la jerarquía social, la burguesía del siglo XVIII se afianza como la plataforma en la que va a gravitar próximamente el peso total de las manifestaciones políticas, económicas y culturales de la Humanidad. En el transcurso de las centurias precedentes, la burguesía nacional se había hecho cargo de la dirección del capitalismo comercial y financiero, a la vez que se infiltraba en la agricultura y en la administración del Estado. Esta gran burguesía llega al Dieciocho ennoblecida, formando parte de las clases aristocráticas del país. Pero la masa burguesa, la que en conjunto se apropió del nombre del Tercer Estado, abre las puertas del siglo con un nuevo ímpetu, fuerza e ideología. Entre esa burguesía no privilegiada, alta y baja, negociantes, industriales, hombres de leyes, patriciado urbano, se difunden las nuevas concepciones ideológicas, racionalistas y críticas, que postulan una transformación política y social. Porque la burguesía, de espíritu emprendedor e innovadora, conociéndose como elemento vital de la sociedad de su siglo, pretende quebrantar las prescripciones y privilegios que le vedan el acceso a los cargos públicos y al ejército y la colocan en posición desventajosa frente a las clases sociales aristocráticas.”

J. Vicens Vives. Historia general moderna.





IMATGE 1






  • ORGANITZACIÓ I PENSAMENT POLÍTICS
IMATGE 1    



TEXT 1

“En cada Estado hay tres clases de poderes: el legislativo, el ejecutivo de las cosas pertenecientes al derecho de gentes, y el ejecutivo de las que pertenecen al civil.
Por el primero, el príncipe o el magistrado hace las leyes para cierto tiempo o para siempre, y corrige o deroga las que están hechas. Por el segundo, hace la paz o la guerra, envía o recibe embajadores, establece la seguridad y previene las invasiones; y por el tercero, castiga los crímenes o decide las contiendas de los particulares. Este último se llamará poder judicial; y el otro, simplemente, poder ejecutivo del Estado (...).
Cuando los poderes legislativo y ejecutivo se hallan reunidos en una misma persona o corporación, entonces no hay libertad, porque es de temer que el monarca o el senado hagan leyes tiránicas para ejecutarlas del mismo modo.
Así sucede también cuando el poder judicial no está separado del poder legislativo y del ejecutivo. Estando unido al primero, el imperio sobre la vida y la libertad de los ciudadanos sería arbitrario, por ser uno mismo el juez y el legislador y, estando unido al segundo, sería tiránico, por cuanto gozaría el juez de la fuerza misma que un agresor.
En el Estado en que un hombre solo, o una sola corporación de próceres, o de nobles, o del pueblo administrase los tres poderes, y tuviese la facultad de hacer las leyes, de ejecutar las resoluciones públicas y de juzgar los crímenes y contiendas de los particulares, todo se perdería enteramente.”
                                                                               Montesquieu. El espíritu de las leyes. 1748

TEXT 2

“Por tanto, si se aparta del pacto social lo que no pertenece a su esencia, encontraremos que se reduce a los términos siguientes: cada uno de nosotros pone en común su persona y todo su poder bajo la suprema dirección de la voluntad general; y nosotros recibimos corporativamente a cada miembro como parte indivisible del todo (...).
No siendo la soberanía más que el ejercicio de la voluntad general, jamás puede enajenarse, y el Soberano, que no es más que un ser colectivo, no puede ser representado más que por sí mismo (...).
¿Qué es, pues, el gobierno? Un cuerpo intermediario establecido entre los súbditos y el Soberano para su mutua correspondencia (...) De suerte que en el instante en que el gobierno usurpa la soberanía, el pacto social queda roto, y todos los simples ciudadanos, vueltos de derecho a su libertad natural, son forzados, pero no obligados, a obedecer. (...)
La soberanía no puede estar representada, por la misma razón por la que no puede ser enajenada; consiste esencialmente en la voluntad general, y la voluntad no se representa; es la misma o es otra; no hay término medio. Los diputados del pueblo no son, pues, ni pueden ser sus representantes, no son más que sus mandatarios; no pueden concluir nada definitivamente. Toda ley no ratificada por el pueblo en persona es nula; no es una ley. El pueblo inglés cree ser libre, y se engaña mucho; no lo es sino durante la elección de los miembros del Parlamento; desde el momento en que éstos son elegidos, el pueblo ya es esclavo, no es nada.”
                                                                               Jean-Jacques Rousseau. El contrato social. 1762.


TEXT 3

“Hay que estar loco para creer que los hombres han dicho a otro hombre, su semejante: te elevamos por encima de nosotros porque nos gusta ser esclavos. Por el contrario, ellos han dicho: Tenemos necesidad de vos para mantener las leyes a las que nos queremos someter, para que nos gobiernes  sabiamente, para que nos defiendas. Exigiremos de vos que respetéis nuestra libertad.”
                                                                                                                     Federico II de Prusia. 1871

  • CIÈNCIA I PENSAMENT
TEXT 1
“Nuestra esperanza en el porvenir de la especie humana puede reducirse a tres puntos importantes: la destrucción de la desigualdad entre las naciones, los progresos de la igualdad dentro de un mismo pueblo, y, en fin, el perfeccionamiento real del hombre.
Llegará pues el día en que el sol no alumbrará en la tierra más que a hombres libres, que no reconozcan a otro señor que su propia razón (...).
Con una buena elección tanto de los conocimientos como de los métodos para enseñarlos, se puede instruir a todo un pueblo de todo lo que cada hombre necesita saber sobre la economía doméstica, la administración de sus negocios, el desarrollo de sus facultades, el conocimiento de sus derechos (...), para ser dueño de sí mismo.
La igualdad de la instrucción corregiría la desigualdad de las facultades, lo mismo que una legislación previsora disminuiría la desigualdad de riquezas. Aceleraría el progreso de las ciencias y de las artes creándole un medio favorable y multiplicando los artesanos (...). El efecto sería el crecimiento del bienestar para todos.”
Condorcet. Cuadro histórico del progreso humano. 1793.

GRÀFIC 1


  IMATGE 1                                                                                                   IMATGE 2

                                                         

dimecres, 12 de setembre del 2018

UNITAT 1- QUÈ ÉS LA HISTÒRIA?

QUÈ ÉS LA HISTÒRIA?

El pare de la història: Heròdot

Heròdot va ser un historiador nascut cap a  l’any 490a.C a Halicarnà. La història, fins aleshores era un seguit de narracions més o menys fantàstiques, tenyides d’herois, déus i situacions èpiques, les coneixem pels poemes d’escriptors com Homer. Però Heròdot ja no vol fer una història fantasiosa i de tradició oral, així que la seva obra es conserva escrita i és el producte d’una vida més semblant a la d’un periodista actual que a la d’un historiador com l’entenem ara. Per això, un dels més grans periodistes contemporanis, Richard Kapuscinski ens explica que el primer cop que el van enviar de corresponsal a l’estranger, se’n va endur la Història d’Heròdot, ell viatjaria en l’espai, i amb Heròdot ho faria en el temps. Heròdot també va viatjar per tot el món conegut aleshores per tal d’entrevistar-se amb els homes de cada terra, de cada civilització i escoltar la seva versió dels esdeveniments, presents i passats, i així extreure la conclusió que a ell li semblava més coherent i lògica. Un mètode que no pretenia extreure teories generals però sí explicacions particulars sobre els grans esdeveniments que la mitologia havia convertit en històries fantàstiques, mites i poemes èpics.
Kapuscinski diu que per no ser provincià cal sortir de les fronteres del propi país i observar altres cultures, però igual d’important és sortir del present i viatjar al passat per no perdre la perspectiva, provincians en l’espai i provincians en el temps.
“La història és sempre allò que hom relata, exposa, creu i fa creure que ha passat”


I després….
Durant els segles posteriors, la història servia tan sols per explicar els fets més gloriosos i importants de cabdills, reis, pobles o estats, era només una manera de justificar el poder i l’statu quo i com a lluïment per escriptors i erudits, no hi havia investigació científica. Recordeu les cròniques dels grans reis de la Corona catalano-aragonesa.


Quan canvia….
Durant la Il·lustració, al segle XIX, comencen a florir noves disciplines científiques que volen ajudar a la investigació històrica, donar-li un caire més científic i racional: arqueologia, egiptologia, filologia,....
Però al mateix temps un altre corrent literari i artístic neix a l’Europa decimonònica, el Romanticisme, i també té els seus historiadors. La seva motivació principal és la justificació i glorificació de temps passats, sobretot parlen de l’Edat Mitjana i busquen les arrels de les grans mitologies europees, herois i llegendes antigues com Excalibur o Parsifal.



Arriba el Positivisme…
Aquesta és la primera escola historiogràfica científica que neix a finals del segle XIX de mans de la institucionalització dels plans d’estudi universitaris que donen a la història, un altre cop, el rang de ciència. De la seva mà es desenvolupen noves ciències socials que acompanyen la història: l’economia, la sociologia, l’antropologia. Busquen que la història sigui una ciència com les altres: objectiva, que reconstrueixi els fets tal i com van passar, per tant no interpreta, sols recopila dades. Els grans noms són A.Comte i L.von Ranke. Tot i que van caure en descrèdit per la manca de credibilitat que aquest objectiu fos assolible i desitjable, tota la seva obra de redacció de programes d’ensenyament i implantació en l’educació secundària i universitària oficial, es va perpetuar fins ben entrat el s.XX. Era una història molt polititzada perquè estava al servei de la nació/estat, sobretot a França.

Una visió totalment diferent, el materialisme històric i la lluita de classes com a motor de la història.
Amb la irrupció del marxisme al panorama polític, aquest necessita d’un argumentari històric i d’una nova manera de fer història, el materialisme històric. Marx i Engels reinterpreten la història en clau de relacions socials de producció, de la mateixa manera que ho havien fet amb la política i la sociologia, si els homes ens relacionem a raó de les nostres interaccions econòmiques i laborals, la història és la descripció de com ho ha fet la humanitat en diferents èpoques i llocs. L’home ha evolucionat en aquest terreny sempre a partir de les relacions entre un classe dominant i una dominada, les lluites entre aquestes classes han estat el que ha fet moure el motor de la història, unes i altres s’anaven substituint al poder i canviant les relacions per mitjà d’aquestes lluites.


Els Annales, una història total
Ni relació productiva i econòmica, ni suma inconnexa de dates i esdeveniments, una història total que integra totes les ciències socials, perquè la història de la humanitat és una suma d’elements polítics,, econòmics,, ideològics,... Lucien Febvre, Marc Bloch o F. Braudel busquen establir períodes de llarga durada que donin una perspectiva global més enllà dels esdeveniments polítics.



Els anys 60 i l’herència dels Annales
Ja no havia marxa enrere i la història bevia de la influència dels Annales, però a més se li van incorporar altres disciplines que anaven apareixent, la geografia històrica, la història de les mentalitats i de la cultura, la història econòmica, és la nova història.

I ara….

Tot i que F. Fukuyama va predir al 1989 la fi de la història basant-se en què el final de la confrontació ideològica de la guerra freda portava al triomf absolut de la democràcia capitalista i la seva implantació a tot el món, la realitat és que el procés històric no s’atura i seguim veient com el mapa del món segueix canviant al ritme de les confrontacions que segueixen esquitxant el globus terraqüi, altres relacions també han pres importància com ara la història d’homes i dones, l’estudi de les desigualtats, dels problemes mediambientals, de les ciutats, de la infància, de la família, etc… és la nova història, la formada per les micro-històries que tendeixen a acostar el focus al màxim a diferents realitats, en un mateix espai o en països distants, enfoquem situacions, cultures, gent anònima, processos, fins i tot sentiments,...

Però no tothom rema en la mateixa direcció, si tanquem massa l’objectiu perdem la perspectiva global, cal trobar el punt intermedi:


  • Global però amb dimensió humana
  • Objectiva però crítica amb les desigualtats i la injustícia
  • Revisar el passat per millorar el present
  • (afegeix tu el teu lema, que és per tu la història?)


LES FONTS HISTÒRIQUES

Són la matèria primera amb la què treballa l'historiador, d'allà on extreu les dades i construeix les seves hipòtesis, verificant-les o rebutjant-les.