UNITAT 11- TRES ETAPES DE LA FORMACIÓ DE LA URSS: GUERRA CIVIL, LA NEP I L'ERA ESTALINISTA

LA GUERRA CIVIL

L'esdeveniment d'un estat comunista va ser un fort cop pel capitalisme i el liberalisme, acostumat com estava a considerar aquest tema des d'un punt de vista teòric. Així doncs les coses, el nou govern revolucionari, de majoria bolxevic, va haver de fer front a una guerra civil interna (contrarevolució) i a una oposició externa de les potències occidentals (bloqueig econòmic i polític). Ambdues faccions anaven de la mà, doncs els revoltats comptaven amb el recolzament d'aquestes potències.

Va facilitar l'organització de l'exèrcit opositor (exèrcit blanc), el fet que ja estaven mobilitzats a les zones frontereres, front oriental de la guerra, i que poguessin rebre ràpidament l'ajut inicial d'Alemanya.

Qui hi havia dins l'exèrcit blanc? Tant tsaristes com liberals.

Qui va ajudar a les forces insurgents? A més a més del recolzament militar d'Alemanya, la resta de potències occidentals van decretar el bloqueig econòmic del nou estat comunista. Un cop finalitzada la 1ª Guerra Mundial, el recolzament de les potències occidentals va passar del bloqueig econòmic a la intervenció militar. En això estaven d'acord ambdós bàndols i hi van estar fins permetre l'ascens de Hitler al poder i la seva agressió a l'inici de la II Guerra Mundial.

Com va respondre el nou govern? Doncs amb la creació de l'exèrcit roig, dissenyat i comandat per Lev Trotski, heroi de la resistència bolxevic i ben aviat traïdor a la pàtria per obra i gràcia de Stalin.

Com va anar la guerra? L'exèrcit blanc no tenia l'organització del roig i en general, aquest darrer va conrear més èxits, però la difícil situació d'un estat acabat de crear i que sortia de dècades de revoltes no ho va posar fàcil. No va ser fins l'aixecament del bloqueig internacional i gràcies a l'aposta decidida de la pagesia russa, que fins el moment era la principal beneficiada dels decrets bolxevics, que la balança no es va decantar del bàndol bolxevic. Tot i això l'estat de guerra parcial va continuar per qüestions fronteres amb Polònia.

1921- Victòria definitiva de l'exèrcit roig i inici de l'organització del nou estat.

Quina forma prenia aquest nou Estat soviètic? Ja insinuava maneres quan, en perdre la majoria parlamentària, al novembre de 1917 els bolxevics van dissoldre l'Assemblea i van expulsar la resta de partits polítics. El fet de passar els primers anys en estat de guerra tampoc no va ajudar a flexibilitzar la situació política i econòmica, ans al contrari van ajudar a centralitzar el poder, crear una policia política (la Txeca) per perseguir la dissidència i es va instaurar la política de dictadura del proletariat en mans d'un sol partit (el PCUS).

“Toleramos el terror organizado. Esto debe, francamente, admitirse. El terror es una necesidad absoluta durante épocas de revolución. Nuestra aspiración es luchar contra los enemigos del gobierno soviético y de la nueva forma de vida. Juzgamos rápidamente. En la mayoría de los casos solamente un día pasa entre la aprehensión del criminal y su sentencia. Cuando se está enfrentado con evidencias criminales, en casi cada caso confesiones, qué argumento puede tener mayor peso que la propia confesión de un criminal.”

Entrevista en "Novaia Zhizn" al jefe de la CHEKA, Felix Dzerzhinsky, el  14 de julio, 1918

I el respecte a les nacionalitats? En el nou estat es va materialitzar en forma de república federal, ja no existeix una única gran nació russa, sinó una República Socialista Federativa dels Soviets (1918) que posteriorment es transforma en la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (1922). La nova constitució de l'URSS els  reconeix fins i tot el dret d'autodeterminació, tot i que encara ara és omnipresent en les revoltes pro-russes arreu del seu antic territori.

“La voluntad de los pueblos de las Repúblicas soviéticas, recientemente reunidos en Congresos de sus Soviets respectivos y unánimemente decididos a fundar la Unión de las Repúblicas soviéticas, es la clara demostración de que a cada República se le ha garantizado el derecho de poder abandonar libremente la Unión, de que el acceso a la Unión está abierto a todas las Repúblicas soviéticas existentes o que se puedan formar en el futuro, de que ese nuevo Estado federado es el digno colofón de los principios de coexistencia pacífica y de colaboración fraterna entre los pueblos, establecidos ya en el mes de octubre de 1917, el cual constituirá un sólido baluarte frente al capitalismo mundial y marcará un nuevo paso decisivo en pro de la unión de los trabajadores de todos los países en el seno de una República socialista mundial.”

Constitución de la URSS. Preámbulo. 1924.

Com s'organitza una república d'un únic partit? Doncs amb una estructura piramidal en el marc teòric i una dictadura de partit a la pràctica. La base la formaven els soviets i la jerarquia del PCUS ocupaven el vèrtex de la piràmide, però ben aviat la base va passar a ser purament decorativa amb la funció de donar legitimitat a  unes eleccions de candidatura única.

Com afecta al panorama polític de l'Europa de final de la Primera Guerra? La situació no era millor a la resta de països implicats de forma generalitzada en la guerra. L'oposició a la guerra i a les dures condicions imposades van endegar una onada de protestes i vagues, i fins i tot algun intent de revolta real inspirada en l'estat comunista: revolució espartaquista (conduïda per Rosa Luxemburg) de Berlín (1918) - les males llengües culparan el socialisme alemany de traïció i de ser culpables de la derrota alemanya-; revolta comunista a Hongria-intent reprimit per la veïna Romania i França-.

Amb quin objectiu es va convocar la III Internacional o Komintern? Sota el lideratge de Zinoviev pretenia rellançar la idea de l'extensió global del comunisme després dels intents fracassats de revolta durant la guerra i finalment acabar constatant la divisió entre socialistes (reformistes) i comunistes (partidaris de la revolució armada) nucli dur que mantindrà el Komintern lligat a l'URSS durant les següents dècades.

En el pla econòmic les circumstàncies manaven, comunisme de guerra durant els anys de guerra civil i obertura de mercat dins d'una economia mixta en acabar i amb l'objectiu de recuperar múscul productiu i comercial tot aprofitant la finalització del bloqueig occidental (la NEP)

Les característiques del comunisme de guerra: 

• Nacionalització de les indústries i dels transports i supressió del lliure mercat per monopolitzar producció i poder abastir l'exèrcit roig.
• Requisa de la producció cerealística i del seu repartiment per evitar situacions de monopoli o especulació.
• Mà de ferro i forta repressió per garantir el compliment de la política imposada.

Conseqüències del comunisme de guerra:

• Caiguda de la producció (al camp i a la indústria), absència de possibilitat de comerç i pèrdua de valor de la moneda.
• Desabastiment de la població, tant pel que fa productes manufacturats com aliment, fonts d'energia,...
• Situació de revolta i repressió brutal, social i dins de les files de l'exèrcit (revolta dels mariners de Kronstadt)
• S'aixequen les primeres protestes contra l'augment de poder del partit enfront dels soviets.

“Mediante la Revolución de Octubre la clase trabajadora había esperado lograr su emancipación. Pero el resultado ha sido una mayor esclavización de los seres humanos. El poder de la monarquía, con su policía y su gendarmería, ha pasado a manos de los usurpadores comunistas, que han dado al pueblo no la libertad sino el constante temor de ser torturados en la Checa (...).

A través del control estatal de los sindicatos han encadenado a los trabajadores a sus máquinas. (...) A las protestas de los campesinos, expresadas en alzamientos espontáneos, y a las de los obreros, cuyas condiciones de vida les han empujado a la huelga, han respondido con ejecuciones en masa y un derramamiento de sangre que excede incluso al de los generales zaristas. La Rusia de los trabajadores, la primera que levantó la roja bandera de la liberación, está empapada en sangre.”

Declaración de los marineros sublevados de Kronstadt. 8 de marzo de 1921.

LA NEP: la resposta del X Congrés del Partit a la crisi econòmica

Les característiques de la Nova Política Econòmica (NEP) 1921-1924

• Respon a la constatació que l'URSS ha esdevingut un projecte aïllat que necessita reajustar les seves expectatives a la realitat resultant del final de la guerra.
• Lenin dissenya una política econòmica flexible, mixta entre capitalisme i socialisme com una solució de transició.
• L'objectiu principal era recuperar la pagesia i el proletariat artesanal i industrial. Ambdós van recuperar el control sobre la seva producció i la comercialització mercantil dels excedents. Ni requisicions ni nacionalitzacions forçoses. Aquesta flexibilització va beneficiar els petits propietaris (kulaks i petits empresaris)
• L'estat conservava el control sobre la gran producció industrial en els camps estratègics, així com sobre el transport, comerç exterior i la banca. En les seves mans estava reactivar l'economia, impulsar plans estratègics (com ara l'electrificació del país) i esdevenir un altre cop competitius.

“Hemos avanzado demasiado en la nacionalización del comercio y de la industria, en el bloqueo de los intercambios locales. ¿Era un error? Cierto. Podemos admitir en cierta medida el libre intercambio local, sin destruir el poder político del proletariado sino, al contrario, consolidándolo. (...) El campesino puede y debe trabajar con celo en su propio interés puesto que ya no se le pedirán todos sus excedentes sino solamente un impuesto, que es necesario fijar cuanto antes de antemano. Lo fundamental es que el pequeño campesino esté estimulado, impulsado, incitado.”

Discurso de Lenin en el X Congreso. 1921.

L'ERA ESTALINISTA

Després d'una llarga malaltia Lenin mor (1924) i la lluita per la seva successió es desencadena entre Trotski i Stalin, tot i que Lenin ja havia advertit sobre l'acumulació de poder i el perfil dubtós del camarada Stalin, aquest guanya. Trotski defensava en el pla polític una extensió de la revolució cap a altres països, pel contrari Stalin centrava el discurs en enfortir l'URSS; en el pla econòmic el primer era partidari d'arribar a les darreres conseqüències en la nacionalització de la producció i Stalin era més conservador. Trotski comptava amb les seves rendes revolucionàries però Stalin va rendibilitzar la seva capacitat de manipulació dels òrgans del partit i finalment va aconseguir la successió i fins i tot va obligar al seu oponent a exiliar-se. El seu final ja el coneixem, fruit de la política de manipulació dels òrgans d'espionatge i repressió de l'estalinisme que feia arribar els seus tentacles més enllà de la pròpia URSS.

El mandat de Stalin es pot considerar més una dictadura personal que un govern obrer. Les ferides d'un inici de segle convuls es volien guarir amb el culte a la personalitat d'un governant fort que s'esforçava en identificar-se amb el gran heroi de la revolució, Lenin, per això trobem múltiples cartells de propaganda que situaven Stalin al costat de Lenin, Marx i Engels en un desesperat intent d'identificar-se amb els ideals socialistes.

"El camarada Stalin, desde que llegó a secretario general, ha concentrado en sus manos un inmenso poder, y no estoy seguro de que siempre sepa utilizarlo con prudencia.(...) Stalin es demasiado brutal, y este defecto, tolerante en las relaciones entre comunistas, es inadmisible en el puesto de secretario general. También propongo a los camaradas en la forma de desplazar a Stalin y de nombrar en ese puesto un hombre que presentara, desde ese punto de vista, la ventaja de ser más tolerante, más leal, más educado, más atento hacia los camaradas, menos caprichoso, etc.”

Lenin. Cartas de 23 al 26 de diciembre de 1922, dirigidas al XIII Congreso del PCUS.

Quines eines va utilitzar Stalin per assegurar el seu poder? 

• No només es va conformar amb una política de seguiment i repressió en mans de la policia política la NKVD, Stalin va donar un pas més enllà eliminant físicament els seus adversaris. Les purgues estalinistes es van encarregar d'eliminar la dissidència, fins a un 50% dels membres del Comitè Central van ser eliminats entre el 1935 i el 1938. 
• També va canviar la Constitució per blindar la dictadura i eliminar qualsevol possibilitat de deserció de les repúbliques restants.
• Finalment va crear una casta de polítics fidels a la seva persona, es coneix com la Nomenklatura, i van monopolitzar els càrrecs dins del partit i per extensió dins del govern. La simbiosi entre Partit i institucions era total.

• Les deportacions a  camps de treball, els judicis de Moscou, la tortura i l'assassinat eren armes sovint utilitzades per l'aparell de repressió estalinista. El terror va ser moneda comuna de control de la població (milions de ciutadans van ser deportats als gulags) i com més s'extenia el terror més fidels li eren els funcionaris i buròcrates de la nomenklatura. Oficialment l'època del terror finalitza al 1939.

"Como veis, la clase obrera de la URSS es una clase obrera completamente nueva, desprovista de la explotación, como jamás se ha conocido en la historia de la humanidad. (...) La base de la nueva Constitución está en el sostenimiento de los principios del socialismo, y por tanto de la socialización de la tierra, las fábricas y todos los elementos de la producción de la desaparición de las clases explotadas. También figura la liquidación de la misera y el lujo; desaparición de las huelgas, establecimiento del trabajo como obligación y deber y el bienestar de todo ciudadano apto para el trabajo, según la fórmula “quien no trabaja no come”. Se establece el derecho al trabajo; es decir todo ciudadano tendrá garantizado el trabajo, el descanso, la instrucción, etc. Parte nuestra Constitución del hecho de la no existencia de clases antagónicas.”

Stalin. Discurso en la presentación de la Constitución de 1936.

En què consistia la política econòmica estalinista?

Objectius principals:

• Independència energètica i industrial (degut a la constatació de l'aïllament de l'URSS)
• Industrialització forçosa
• Planificació de l'economia
• Consolidació del sistema

Mitjans per assolir-los:

• Desenvolupament de Plans Quinquennals de compliment obligat amb objectius productius tancats. L'organisme encarregat de dissenyar-los era el Gosplan.
• Nacionalització de la indústria.
• Col·lectivització forçosa del camp.

Els plans Quinquennals:

• 1r Pla (1928-1932), industrialització forçosa i nacionalitzada amb especial atenció a la indústria de base i a les grans obres públiques; col·lectivització de l'agricultura que elimina els kulaks o petits propietaris i els substitueix per dos tipus d'explotació: els kolkhoz (cooperatives agràries amb mitjans de producció estatals) i els sovkhoz (granges estatals on els agricultors eren empleats estatals). L'oposició kulak també va ser reprimida com qualsevol altre tipus de dissidència i molts d'aquests petits propietaris van anar a engruixir els camps de deportació. Com ja havia passat amb el comunisme de guerra, el treball col·lectiu o estatal del camp no va donar gaire bons resultats, la manca de competitivitat i de benefici personal van desincentivar la producció. Contràriament, la forta planificació de la producció industrial va donar bons resultats sobretot en la producció pesant d'acer, l'elèctrica i l'explotació minera del carbó i el petroli. El règim va iniciar una campanya de reconeixement de l'excel·lència en la producció, els obrers que més produïen eren elevats a la categoria d'herois de la revolució. Un d'aquests herois, Stakhanov va donar nom al stakhanovisme, terme amb el què es coneix la producció desmesurada.

• 2n Pla (1933-37), tenia com a principal objectiu l'augment de la producció d'energia i en el camp aconsegueix millorar la productivitat gràcies a la mecanització dels processos. Es comença a albirar el principal problema dels Plans, un excessiu enquilosament dels processos productius que no es limiten a assolir els objectius i que retroalimenten una planificació limitada.

• 3r Pla (1937-1942) va seguir els objectius del segon, però a partir de 1939 va haver de re orientar-se per l'esclat de la II Guerra Mundial. L'impacte de la guerra en el si del territori soviètic, l'economia de guerra i les grans mobilitzacions i deportacions forçoses de la invasió alemanya als territoris soviètics, va resultar traumàtic per al procés d'industrialització soviètic. Tot i així, l'efectivitat dels Plans de producció ja havien assegurat el desenvolupament industrial de la URSS i aviat es va poder refer i reprendre'ls després de la guerra.

“La tarea esencial del plan quinquenal consistía en transformar la URSS en un país industrial, para eliminar hasta el final los elementos capitalistas, extender el frente de las formas socialistas de la economía y crear una bsse económica para la supresión de las clases en la URSS, para la construcción de una sociedad socialista.
La labor esencial del plan quinquenal consistía en crear en nuestro país una industria capaz de reequipar y reorganizar, sobre la base del socialismo, no solamente la industria en su conjunto, sino también los transportes y la agricultura.
La tarea esencial del plan quinquenal consistía en hacer pasar la pequeña economía rural parcelada a la vía de la gran economía colectivizada, asegurar de este modo también la base económica del socialismo en el campo y liquidar así la posibilidad de restauración del capitalismo en la URSS.
Finalmente, la labor del plan quinquenal consistía en crear en el país todas las condiciones técnicas y económicas necesarias para aumentar al máximo la capacidad de defensa del país, para permitirle organizar una respuesta vigorosa a todas las tentativas de intervención armada, a todos los intentos de agresión armada del exterior, o de donde quiera que provengan. (...).”

Informe de Stalin sobre el Plan Quinquenal. 1933.

I per resumir uns vídeos de cada etapa:
LA REPÚBLICA MODERADA
LA REVOLUCIÓ D'OCTUBRE

LA CONSTRUCCIÓ DE L'ESTAT
LA GUERRA CIVIL


COMUNISME DE GUERRA

LA NEP
 
LA CONSTRUCCIÓ DE L'URSS
 

L'ASCENS D'STALIN