UNITAT 3:LA INDUSTRIALITZACIÓ

------------------------------------------------------------------------------------------------------------

• Industrialització: pas de la producció manufacturada a la producció mecanitzada en establiments fabrils.

• Revolució industrial: pas ràpid i radical de la producció manufactura a la producció mecanitzada en establiments fabril.

 Durant el s.XX arreu d'Europa es va donar un procés de canvi de mitjans de producció generalitzat, però no a tots els països va ser igual. Per això hem de distingir entre industrialització i revolució industrial. Una veritable revolució només la podem trobar a Gran Bretanya, on les condicions a mitjan s.XVIII ja eren prou favorables per endegar el canvi amb rapidesa.

CONDICIONS PRÈVIES A LA INDUSTRIALITZACIÓ

FONTS I DOCUMENTS PER IL·LUSTRAR EL VOCABULARI:

TRANSFORMACIONS AGRÀRIES

- DOCUMENT 1

DOCUMENT 2

DOCUMENT 3

"Lord Townshend, embajador inglés en Holanda y Secretario de Estado, abandonó su carrera política en 1730 y se retiró a sus propiedades en Norfolk. Inspirándose en los métodos que había visto practicar en los Países Bajos, drenó el suelo, lo abonó con estiércol, inició los cultivos que se sucedían en rotaciones regulares sin agotar nunca la tierra ni dejarla improductiva, sembró prados y forrajes para el ganado. Algunos llamaban a este par de Inglaterra "Lord Nabo". Al caballero del siglo XVII, que había sacado la espada en las guerras civiles, le sucede el "Gentleman Farmer".

Mantoux. La revolución industrial en el siglo XVIII.

DOCUMENT 4

CANVIS EN EL PATRÓ DEMOGRÀFIC

DOCUMENT 5

INNOVACIONS TÈCNIQUES

DOCUMENT6

DOCUMENT 7

El algodón entonces era siempre entregado a domicilio, crudo como estaba en bala, a las mujeres de los hiladores, que lo escaldaban, lo repulían y dejaban a punto para la hilatura, y podían ganar ocho, diez o doce chelines a la semana, aun cocinando y atendiendo a la familia. Pero en la actualidad nadie está empleado así, porque el algodón es abierto por una máquina accionada a vapor, llamada el “diablo”; por lo que las mujeres de los hiladores están desocupadas, a menos que vayan a la fábrica durante todo el día por pocos chelines, cuatro o cinco a la semana, a la par que los muchachos. En otro tiempo, si un hombre no conseguía ponerse de acuerdo con el patrono, le plantaba; y podía hacerse aceptar en otra parte. Pero pocos años han cambiado el aspecto de las cosas. Han entrado en uso las máquinas de vapor y para adquirirlas y para construir edificios para contenerlas junto con seiscientos o setecientos brazos, se requieren grandes sumas de capitales. La fuerza-vapor produce un artículo más comerciable (aunque no mejor) que el que el pequeño maestro artesano era capaz de producir al mismo precio: la consecuencia fue la ruina de éste último, y el capitalista venido de la nada se gozó con su caída, porque era el único obstáculo existente entre él y el control absoluto de la mano de obra (...).

Recuerdos de un hilador. Citado por Valerio Castronovo: La revolución industrial.

DOCUMENT 8

DOCUMENT 9

“Inicialmente, el transporte sobre raíles fue sólo un medio de comunicación al servicio de las minas de hulla, de las canteras de piedra o de pizarra, de los hornos de cal, etc.; estaba destinado al servicio especial de una industria cuyos productos salían todos ellos de un mismo punto, para ser rnsportados, bien sea hasta los muelles de un canal bien sea hasta algún centro importante de consumo.Ese estado de cosas se prolongó por espacio de dos siglos.”

Marc Seguin. De l’influence des chemins de fer et de l’art de les tracer et de les construire. 1839.

* Ingeniero e inventor francés. Constructor del primer ferrocarril francés (Saint-Étienne/Lyon).

DOCUMENT 10

ELS SECTORS CLAU EN LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL

• Sector tèxtil: fins aleshores la matèria primera més utilitzada per confeccionar la roba era la llana, i en el cas de les peces de luxe la seda. Amb l'arribada d'una nova matèria primera, el cotó, es revoluciona la indústria del tèxtil. Compleix diverses funcions: és més fàcil de rentar i per això millora la higiene, és més barat (recorda les condicions de comerç amb les colònies) i per això més fàcil d'obtenir, el seu preu més reduït ajuda més l'augment de població, en disparen la demanda i estimulen l'aparició de nous invents per a millorar-ne la productivitat. Per aquest motiu la producció es desplaça ràpidament de la indústria domèstica a les fàbriques. És el motor de la productivitat i en banc de proves de la nova era lligada al treball fabril.
• La siderúrgia:  el gran canvi és la fosa amb carbó de coc enlloc de la fusta, això n'accelerava la producció i n'eliminava les impureses. Era necessari aquest salt en la producció per a poder cobrir les necessitats creixents d'altres indústries (fabricació de maquinària, instal·lacions, mitjans de comunicació,...)
• El ferrocarril: fortament lligat a la millora en la producció del ferro més les múltiples aplicacions que es van anar donant a la màquina de vapor, està el sorgiment i ràpida extensió de la xarxa de ferrocarrils. El ferrocarril responia a les necessitats de distribució dels béns materials i les matèries primeres, però alhora, en si mateix era un bé a produir que va diversificar la industrialització. Pel que fa les mecanismes econòmics que seguien als productius, el ferrocarril era una "empresa" de costos molt més elevats que les indústries dedicades als béns de consum barats, així doncs, els sistemes financers lligats a la seva construcció també havien de ser més complexos: és el capitalisme financer.